La Fundació Foto Colectania va rebre el 2001 l’arxiu fotogràfic de Paco Gómez, i va assumir la responsabilitat de custodiar-lo i preservar-lo.

Consegüentment, la Fundació realitza una tasca de documentació i contextualització que després dóna a conèixer amb diverses iniciatives. Aquesta exposició, en la qual hi col·labora l’Obra Social de “SA NOSTRA”, n’és un exemple.

-Quina va ser la major aportació de Paco Gómez al món de la fotografia?

 -Tenia una visió totalment original per a la fotografia. Es preocupà més per les imatges abstractes, per les textures, i això el diferencià dels fotògrafs contemporanis. A més, tal com es mostra en aquesta exposició, que recull moltes imatges de la vida diària a l’illa eivissenca, va ser un fotògraf molt respectuós amb la intimitat de les persones que retratava. Mirava la vida quotidiana amb la seva senzillesa però sense envair-la.

-Per què visità Paco Gómez Eivissa l’estiu de 1960?

-La veritat és que no se sap molt bé, és un misteri. Se sap que va anar a l’illa a passar uns dies de tranquil·litat, però això és contradictori quan un veu les imatges de l’exposició: es veu que hi va treballar i va dedicar un bon temps a la fotografia, tot gaudint de la seva passió. També se sap que va ser el seu primer i únic viatge a l’illa eivissenca, mai va tornar.

-Com va percebre l’Eivissa dels anys seixanta?

-L’artista reflecteix a les seves fotografies una illa especial, una Eivissa verge no contaminada encara pels efectes del turisme, que el captivà a ell i a molts altres intel·lectuals. Això es percep a les imatges: platges sense turistes, poca edificació, carrers sense cotxes, gent caminant per les carreteres, persones passejant en bici...

-I el perquè d’aquestes fotos?

-Paco Gómez tenia dos vessants en la fotografia: els treballs que feia per encàrrec, normalment relacionats amb l’arquitectura, i la fotografia artística, que feia només per plaer. En aquesta exposició hi pot haver alguna foto que fos un encàrrec, però la majoria de les imatges no ho són, es nota que estan treballades i es veu la dedicació.

-Quin és el tret més característic de l’estil de Paco Gómez?

-Se’l coneix com el fotògraf del silenci: són fotos fetes amb molta tranquil·litat que no donen respostes, sinó que creen interrogants. Per a ell, era important que la imatge funcionés estèticament, però això no ho era tot. S’interessà molt més pel món abstracte i anava més enllà, creant unes fotografies quasi místiques.