A Biel, totes les arts l’apassionen: pintura, poesia, cinema, teatre, música, escultura...  i no les viu només com a espectador, sinó que també en participa. Canta a la coral, interpreta peces teatrals –encara que li agraden més els monòlegs perquè així pot dir tot el que vol-. Tot això semblaria més o menys normal si no fos perquè Biel té 80 anys.

Va néixer a Palma l’any 1930. Profund observador, Biel deixà d’estudiar de jove i ho recuperà als 72 anys, quan començà a anar a la Universitat Oberta per a Majors (UOM). Durant tot aquest temps l'ha acompanyat “SA NOSTRA” com la seva caixa d'estalvis.

-Com és que amb la seva edat li interessa estudiar?

-Els meus pares decidiren enviar-me a un centre intern. Allà no vaig motivar-me i vaig perdre les ganes d’estudiar, així que ho vaig deixar. Com a càstig, el meu pare em va fer treballar amb ell a la construcció. Havia de transportar càntirs d’aigua enormes als obrers i acabava molt cansat. Llavors vaig voler estudiar i treballar alhora, i ho vaig fer un temps. Després em vaig casar, vaig trobar una feina estable... i sí, amb 72 anys tenia la il·lusió d’anar a la universitat. Crec que ha estat una de les millors decisions que he pres a la meva vida. El meu pare tingué un gran disgust quan de petit vaig voler deixar d’estudiar, però si me veiés ara, quedaria molt sorprès.

-Com ha viscut aquests anys d’estudiant?

-Durant cinc anys, he anat a totes les classes, sense perdre ni una sola hora. M’ho vaig prendre molt seriosament, me bolcava molt amb els treballs i hi anava entusiasmat. A la UOM he après coses ben diverses: dret, psicologia, química, història, agricultura ecològica i, fins i tot, he estudiat el genoma humà.

-Ara que ja ha anat a tots els cursos de la UOM, què fa per no perdre el ritme?

-És una experiència que recoman a tothom. Entrar a la UOM és una porta oberta a un món d’activitats. No només estan les classes. També té una coral a la qual jo mateix cant, hi ha conferències i cicles que organitza juntament amb “SA NOSTRA”. Allà he conegut molts companys amb els quals, de fet, quedam per dinar aquí mateix, al Centre de Cultura de “SA NOSTRA”, on després d’haver vingut tantes vegades per assistir a les activitats culturals que ofereix, ens sentim molt acollits. Aquí ja estam com a ca nostra.

-És un home molt actiu, però, per què es decanta?

-El meu punt dèbil és la lectura. Llegesc poc a poc perquè m’agrada assaborir bé cada paraula. Els professors de la universitat quedaven perplexos quan els deia tot el que he llegit, que poden ser centenars d’obres. La meva dona m’havia de dir que m’aturàs de comprar llibres perquè ja no teníem espai. Jo li responia que jo, en morir, vull un llibre en lloc d’un coixí davall el cap, Pedro Páramo, de Juan Rulfo, si és possible. La lectura és el meu amor: si tenc llibres no necessit res més.

-Molts de records de tota una vida, quin és el primer que té de “SA NOSTRA”?

-Record acompanyar a la meva mare a l’oficina de la Caixa d’Estalvis Monte Piedad a la plaça de Sant Francesc. Jo era un nin de 4 anys, però record entrar i sentir el respecte que imposava aquella sala. Pujàvem per una escala i me seia a un banc de fusta mentre esperava la meva mare. Mai he oblidat aquella imatge: la meva mare amb la seva llibreta d’estalvis allargada, davant l’home de la finestreta, al qual gairebé jo no arribava a veure. Qui m’anava a dir que després es convertiria en la caixa d’estalvis amb què he confiat tota la meva vida!

-Sempre a “SA NOSTRA”. Per què?

-Pot ser perquè sempre he trobat una gent molt atenta, molt vàlida, persones a les quals he d’agrair el tractament que m’han donat. De fet, l’única cosa que no m’agrada són els canvis de personal, perquè m’encanta trobar cares conegudes. Però entenc que són qüestions laborals i que ha de succeir. De totes formes, després de tants d’anys, sempre que vaig a qualsevol oficina de “SA NOSTRA”, me sent com a ca nostra. És així: “SA NOSTRA” és sa nostra!

-Ha sentit neguit alguna vegada?

-Ni tan sols m’ho havia plantejat. No he tengut la necessitat de preocupar-me. No he desconfiat mai perquè sempre he pensat que és impossible que una entitat com “SA NOSTRA” pogués tenir algun problema sense poder solventar-ho. I molt menys ara amb la fusió, una passa que es fa per guanyar en seguretat.

-Quina proposta de l’Obra Social de “SA NOSTRA” l’ha agradat més?

-Sense cap dubte, les propostes relacionades amb el cinema, que és una de les meves passions. Jo he crescut a l’època daurada del cinema, i per això me fascina tant. Totes les pel·lícules tenen un interès.