Mariam, alumna de castellà de Son Ximelis, té trenta anys. Va néixer a Muntaner, un petit poble de Mali, on va créixer sense poder anar a l'escola. Es va casar als catorze anys i des de 2004 viu a la barriada palmesana de Son Roca amb el seu marit i els seus dos fills, una nena i un nen de tres i sis anys, respectivament. Mentre ella i la seva parella esperen abandonar les llistes de l'atur, Mariam aprèn a escriure per primera vegada, i ho fa en castellà des de fa dos anys.

Van néixer a Mali, Nigèria, el Marroc o Itàlia. Unes van arribar a Mallorca fa sis anys, altres, fa només uns mesos. Però totes comparteixen les mateixes il.lusions: trobar una feina i un lloc en el barri que les ha acollit. Aquest grup de dones immigrants es reuneix tres vegades a la setmana amb Silvia, la seva professora, per aprendre castellà. Ho fan, des de fa dos anys, en una aula del centre cultural de Son Ximeles, a Son Roca, subvencionada amb 6.000 euros per l'Obra Social de SA NOSTRA en el marc de la convocatòria d'ajuts per a projectes solidaris.

-Què li ensenyen a les classes de castellà?

Aprenem els números, els colors, els dies de la setmana. Fem servir molts dibuixos de menjar, per exemple, i escrivim el nom sota. També vam comentar notícies i parlem dels nostres països amb la mestra.

-Tot el que ha après aquests anys, l'ajuda en el dia a dia?

Sí, molt. Quan vaig a comprar o al metge. Al principi, el doctor em deia que no m'entenia, ara em diu que "molt bé, molt bé". També amb l'escola dels meus fills.

-Pot ajudar els seus fills amb els deures?

Ajudo una mica. Però vaig a les reunions i festes. També ells vénen a les festes que fem aquí, com una de menjars dels nostres països. Havíem d'explicar i escriure les nostres receptes, després les menjàvem a les festes del barri.

-Com són els mallorquins?

Són bona gent. Si he d'anar a Palma a comprar o arreglar papers, vaig amb autobús i pregunto. De vegades no volen parlar i altres m'expliquen bé si pregunto alguna cosa.

-Què li agradaria estar fent en un parell d'anys?

Vull treballar. En neteja, bugaderia o cuina, ja que m'agrada molt cuinar. També he fet cursos, com un de joieria. Ara tinc el permís de treball i espero trobar alguna cosa. En uns anys m'agradaria tenir diners per tornar a Mali i visitar la meva família. Ara només puc parlar per telèfon.

-És difícil viure a Mallorca?

És difícil sense feina. Tenim ajudes, però és molt poc. Tenim menjar, lloguer, aigua, llum ... I el meu marit està a l'atur des de 2009 perquè treballava en l'obra. Els ajuts són poc per als fills.

-Seguirà participant en les classes de castellà?

Sí, m'agraden les classes i vull aprendre més. Cada nit veig les notícies de les nou i ho entenc.

El Centre Son Ximelis

La seva finalitat és afavorir la integració estrangera i solucionar la situació d'aïllament que moltes d'aquestes dones pateixen. El projecte ha estat promogut per la Comissió d'Entitats de Son Roca- integrada per la parròquia de Sant Roc, el projecte socioeducatiu Nauman, el grup d'educadors GREC, Càritas Mallorca il'Ajuntament de Palma.

Més info a www.parrsonroca@gmail.com

Telèfon: 971 783 019 / 971 790 729