Entrevista Diego Zaforteza

02-10-2017

‘Les possessions i el seu paper en la història de Mallorca’

Diego Zaforteza, el president de l’Associació Cultural Patrimoni Històric del Mediterrani, coordinarà juntament amb Aina Pascual el curs que proposa el Centre de Cultura SA NOSTRA ‘Les possessions i el seu paper en la història de Mallorca’.

Zaforteza, que coordinarà les visites programades en aquest curs, ens explica al llarg de l’entrevista els trets més característics de les possessions mallorquines. El seu significat, la seva estructura, la vida quotidiana al seu entorn, una vida estretament arrelada a un territori, aspectes que també seran explicats al llarg del curs que ofereix enguany el Centre de Cultura SA NOSTRA.

  • Quina significació tenen les possessions a Mallorca?

Les possessions han definit el paisatge agrari de Mallorca des de l'Edat Mitjana fins a mitjans del segle XX, però aquestes no s'han d'entendre exclusivament com un conjunt arquitectònic, ni tampoc només com una unitat econòmica per a l'explotació agropecuària d'un territori.

Les possessions són el reflex, una mica més profund, d'una manera de concebre el territori, d'organitzar, d'estructurar la societat, de percebre l'espai, el temps i d'una manera d'entendre la vida. 

  • A què respon la seva estructura jeràrquica?

Cada possessió era com un microcosmos que aglutinava i reproduïa un sistema social que es basava en l'estructura de classes agrària que, amb les seves variacions al llarg del temps, va ser característica de la història de Mallorca entre els segles XIII i XX.

Des del segle XIII fins al segle XVI la referida estructura de classes agrària es va caracteritzar per una gran concentració de la propietat de la terra en poder d'un petit grup de grans propietaris que posseïen i controlaven grans extensions de territori de cultiu que eren treballats per un ampli grup de camperols en virtut de contractes d'explotació.

  • Què defineix la seva especialitat productiva?

La producció d'una possessió s'ha basat, pràcticament sempre, en el cultiu d'uns pocs productes fonamentals. Quins foren aquests productes depenia de la ubicació geogràfica de la possessió, que es poguessin produir amb mà d'obra principalment temporal i que fossin fàcilment comercialitzables. A les possessions de muntanya aviat es va implantar el cultiu de l'olivera per a la producció d'oli.

En els terrenys plans, on abundaven terres fàcils de llaurar, es conreava blat per a la producció de pa, i raïm per a la del vi.

  • Quines diferències trobam entre les possessions de la Serra de Tramuntana i les del Pla, per exemple?

Des del punt de vista arquitectònic les cases de possessió i les seves instal·lacions annexes i complementàries es construïen tenint en compte les seves necessitats productives.

Les possessions de la Serra de Tramuntana es dedicaven principalment a la producció de l'oliva i a la fabricació d'oli i a causa d'això incloïen una tafona, una construcció auxiliar característica de les possessions olivareres.

Les possessions que se situaven a les zones més planes de l'illa es dedicaven principalment a la producció de cereals o de vi. En aquests casos incloïen construccions tals com el cup o el celler.

Grans exemples de possessions olivereres de la Serra de Tramuntana són Comassema, Alfàbia o Massanella. Pel que fa a les possessions del Pla son destacables, entre d'altres, Els Pagos, Son Vibot o Vinagrella.

  •  Arquitectònicament, tenen elements comuns i definits?

 Construccions i instal·lacions productives comuns a gairebé totes les possessions eren els graners per emmagatzemar els cereals després de la seva recol·lecció, els molins per fer farina, els sestadors i pallisses per guardar i donar de menjar als animals, els aljubs per emmagatzemar l'aigua, les porqueres per criar els porcs, etc.

Passant a les construccions que es destinaven a l'allotjament dels habitants direm que en totes les cases de possessió trobem una habitació per als amos o majorals que sovint es complementaven amb les cases dels propietaris, que formaven unes dependències integrades amb les altres però independents, una capella, una sagristia i en alguns casos una habitació per al capellà.

La clastra està tan unida al concepte de possessió que la majoria de possessions significades la tenen. Es tracta d'un lloc amb personalitat pròpia i és resultat de la necessitat de disposar d'un espai de treball a la vegada que d'un recinte defensiu.

La torre també era un element comú a gairebé totes les possessions, especialment aquelles situades a la franja costanera. La seva existència es justifica pel perill que suposaven les incursions de pirates des del mar.

  •  Quin és el paper de ‘l’amo’? I el del ‘senyor’?

 Les possessions eren propietats dels senyors que, si bé tenien reservades una part de les cases, normalment només hi passaven temporades i residien habitualment a Ciutat.

La funció de l'amo, amitger o majoral era gestionar l'explotació de la finca indicant i supervisant la feina de tots els treballadors així com vetllar per la seva rendibilitat econòmica. La madona, la dona de l’amo o del majoral, tenia un paper molt important en el funcionament

de la possessió: portar la casa, cuinar, rentar o encarregar-se dels animals eren algunes de les seves feines. Pel que fa a la resta de treballadors podem dir que d’una part estaven els missatges, que hi treballaven tot l’any, i d’altra, els jornalers, llogats per feines específiques.

  •  Com era o és la vida quotidiana a una possessió?

El treball diari era distint a cada possessió i en cadascuna d'elles tenien una manera ben particular d’organitzar-se i de viure, però si alguna cosa era comuna a totes elles és que a una possessió no estaven mai llests de feines.

No hi havia una regla establerta per fer les feines ja que totes les possessions depenien de les dates, de les llunes i de la humitat de la terra. Així mateix la feina depenia de la seva grandària, de si tenia més o menys hort més o menys garriga o terreny conreadís, si hi havia moltes ovelles o poques, si feien o no formatge, etc.

La quantitat necessària d’eines, treballadors i bísties d’una possessió, depenia de la seva extensió en quarterades i de la classe de cultiu que tenien.

  •  Es mantenen vigents les possessions o ja s’han convertides totes en hotels rurals?

 Avui dia l'especialització turística de Mallorca s'ha imposat de manera absoluta, la pràctica desaparició de les activitats agràries és un fet incontestable i el procés generalitzat d'urbanització de les zones rurals s'ha imposat en tota l'illa. Fins no fa molts anys a Mallorca es van explotar agrícolament més de 1.250 possessions, la majoria de les quals segueixen existint.

D'elles al voltant d'unes 300 s'estan gestionant en l'actualitat com agroturismes, hotels rurals o cases de lloguer de vacances i els propietaris de les altres, en la seva gran majoria, estan tractant de trobar una solució alternativa que esdevingui viable el manteniment d'aquestes construccions tan característiques del paisatge mallorquí.

La seva posada en valor a través d'activitats culturals sostenibles adreçades a la població en general o cap als que ens visiten és, sense cap dubte, una assignatura pendent a la vegada que un terreny encara per explorar.

  • Ens donaries la referència d’una possessió emblemàtica? Per què aquesta?

Es fa molt difícil destacar una possessió en concret entre les moltíssimes que hi ha a la nostra illa. Algunes són importants pels seus elements arquitectònics, altres ho van ser per la seva extensió i productivitat, per l'empremta que van deixar a la nostra història els personatges que les van habitar o pels fets històrics que en elles van esdevenir, però entre totes n'hi ha una que reuneix tots els requisits anteriors, es tracta de Solleric.

Solleric és una possessió que va destacar i encara destaca per l'impressionant aspecte, bellesa i dimensió de les seves construccions (més de 9.000 m2 construïts), per l'enorme extensió i productivitat olivarera que en algun moment de la seva història van aconseguir les seves terres i, com no, per l'empremta innovadora del que, al segle XVIII, va ser un dels seus més famosos propietaris, el primer marquès de Solleric.

Diego Zaforteza amb un grup de visita a Solleric
Diego Zaforteza amb un grup de visita a Solleric
fle_izq 1 / 10 fle_der
Les possessions són el reflex d'una manera de concebre el territori, d'organitzar, d'estructurar la societat, de percebre l'espai, el temps i d'una manera d'entendre la vida.
Enllaços relacionats

:

Enllaça amb Itinerem, ITINEREM és una iniciativa l'objectiu de la qual és la creació d'un Itinerari Cultural del Consell d'Europa al voltant de les cases rurals històriques de la Mediterrània...

http://itinerem.com/
Entrevista
12/09/2017

Recorreguts arquitectònics

Article
22/09/2017

Cooperar para liderar

Presentació llibre
02/10/2017

Balears, 2015. Un nou cicle polític

Història i cultura
03/10/2017

Itinerem

Entrevista Blanca Morell
09/10/2017

La família lectora creix

BMN-Sa Nostra Balears
16/10/2017

Línies de negoci que miren al futur

Cicle de cinema israelià
16/10/2017

Bar Bahar: entre dos mons

Assaig. Presentació
16/10/2017

Contra el relativismo

GOB
16/10/2017

Curs d'Ornitologia

Concert de MGMC
16/10/2017

Solidaris amb Zaqueo

Concert
24/10/2017

Andrey Yaroshinksy, piano

Cercador
Agenda
veure tota l'agenda
CONCERT SOLIDARI
25/11/2017
Palma, Centre de Cultura de Palma
JORNADA
27/11/2017
Palma, Centre de Cultura de Palma
CICLE CINEMA ANGLÈS
27/11/2017
Palma, Centre de Cultura de Palma
EXPOSICIÓ
31/10/2017-07/12/2017
Eivissa, Sala de Cultura de Eivissa
CONFERÈNCIA
30/11/2017
Eivissa, Esglèsia de la Mare de Déu
Subscriu-te a la Revista Digital

Programa d'activitats educatives 2017/2018

Banner activitats educatives 17/18