Edoardo Winspeare i Cristina Comencini formen part d'una nova generació de cineastes que ha deixat de mirar-se el melic per confrontar-se amb la realitat i posar, si és possible, el dit a la nafra o mirar cap als nusos irresolts del passat de Itàlia amb lucidesa o bé cap al present amb mirada antropològica.

Dimecres 30 de maig

• A les 17h

Projecció del film Sangue vivo (2000-VOSE) d'Edoardo Winspeare.

Pino i el seu germà Donato viuen al sud d'Itàlia. Pino té com a principals recursos de subsistència executar petits tràfics fraudulents de lots de cigarretes i la immigració clandestina. Donato és un músic toxicòman que rebutja la tutela del seu germà gran, perquè el considera responsable de la mort del pare de tots dos. En la seva dependència cap a la droga, Donato es veu implicat en el robatori a un banc i, poc a poc cau, en l'espiral de la delinqüència. Pino intenta ajudar-lo, malgrat tot el que els separa.

• A les 19h

Projecció del film Il più bel giorno della mia vita (2002-VOSE), de Cristina Comencini.

Els tres fills d'una dona gran es reuneixen amb ella en periòdics àpats de família als quals la veritat no està convidada. La major és infeliçment casada; la segona, aïllada en la seva solitud després de la mort del marit; i el tercer, marcat per una homosexualitat fatigosa i mal dissimulada.

De diferents formes, cada un pateix les ferides d'una educació basada en un amable conformisme i una forta afecció a la tradició, que els fa sentir irremeiablement fora de lloc cada vegada que la vida els exigeix ​​decisions poc ortodoxes o d'explícit trencament.

Hàbil per descriure les intermitències del cor, Comencini  esfuma els possibles tons tràgics en una comèdia de sentiments àgil i eficaç. Els diàlegs, en general, són creïbles i lleugers, no falten els tocs d'ironia i l'excel·lent treball dels actors aporta la seva pròpia càrrega de realisme.