S’estima que dos de cada cent joves en edat escolar pateixen diabetis tipus 1, una malaltia crònica originada per la mancança de producció d’insulina al pàncreas. Informar, assessorar i ajudar les persones afectades és l’objectiu de l’Associació de diabètics i diabètiques de Menorca (ADIME), formada íntegrament per voluntaris. Mateo Tadeo (Maó, 1966), president d’aquesta entitat recolzada per “SA NOSTRA SOLIDÀRIA”, ens explica com conviure amb la dolència. Les colònies d’estiu organitzades per ADIBA aquest mes, a Mallorca, fomenten la integració dels infants.

Com afecta la diabetis al dia a dia d’un nin?

Han de dur una dieta sana, fer exercici, punxar-se insulina almenys quatre vegades al dia i mirar-se el nivell de sucre abans i després de cada menjar, i abans i després de fer exercici. A més, poden sorgir imprevists per baixades o pujades de sucre. Això els afecta una mica; però aquets fillets ens demostren dia a dia, amb la seva valentia, que per ells això no és cap pega. 

El tipus de diabetis que habitualment pateixen els infants no es pot prevenir. Què cal fer en aquests casos?

El primer pas és assumir-ho: la diabetis, ara per ara, és crònica i és de per vida. A partir de aquí, hem de conèixer les reaccions del nostre cos davant els diversos tipus d’aliments, l’exercici i les diferents situacions. Hem de saber com reacciona amb la insulina i hem d’aprendre tot el possible sobre ell i sobre aquesta malaltia, per poder dur una vida amb normalitat.

Quin paper hi representen els pares, els germans, els amics...?

Un de molt important. És molt dur pels pares, perquè han d’adoptar un paper quasi de metge-infermer les 24 hores del dia, sense deixar de ser els “papis”. La resta de la família i els amics també desenvolupen un paper importantíssim de recolzament, suport i afecte cap els afectats. El tracte ha de ser normal. Quan ja ens hem adaptat a les particularitats de la malaltia, hem de evitar que aquesta sigui la protagonista. A la seva vida, els protagonistes son ells.

Quins beneficis obtindran els joves que participin a les colònies d’estiu organitzades per ADIBA?

Es rompen una mica els lligams de dependència amb el pares; i això els fa madurar. A més, el fet d’estar envoltats d’amics amb la mateixa malaltia fa que aquesta es desmitifiqui. Tot això afavoreix la seva independència i els fa guanyar autonomia en el control de la seva afecció, la qual cosa millora la integració amb la resta de la societat i els ajuda a desenvolupar les activitats quotidianes de manera autònoma i sense problemes.

L’objectiu de la iniciativa és formar els infants en educació dialectològica. En què consisteix?

Volem que aconsegueixin un autocontrol satisfactori de la seva malaltia, imprescindible per poder enfrontar-se a la vida sense temors ni complexes. És a dir, aprenen a ser com qualsevol altre persona, amb certes particularitats, però res més. 

Pot tothom assistir a aquest campament de caire solidari?

En principi, està pensat per a nins que pateixen la malaltia i per als seus germans, que sempre són un punt de suport molt important. No hem d’oblidar que els germans, com els pares, també pateixen; són els anomenats diabètics tipus 3.

Com valorau el recolzament de “SA NOSTRA SOLIDÀRIA” cap aquesta iniciativa?

Sense l’ajut de “SA NOSTRA”, alguns socis no podrien assistir-hi. A les despeses pròpies d’unes colònies d’estiu, s’ha d’afegir el cost de desplaçament cap a Mallorca. La nostra associació no té entitat suficient ni prou nombre de socis per organitzar campaments específics d’aquest tipus, els quals han de comptar amb infermers, metges, especialistes en endocrinologia i educadors amb diabetis, a més dels monitors i tota la resta de necessitats d’unes colònies.

Quins altres serveis oferiu des de la vostra entitat?

Gràcies a la col·laboració de l’Obra Social de “SA NOSTRA”, oferim als nostres socis un servei gratuït de podologia, del qual no es disposa a la Seguretat Social. Els peus són uns dels punts on la malaltia hi pot fer molt de mal, ja que una diabetis mal controlada pot provocar la pèrdua de sensibilitat a les extremitats i altres problemes molts greus. També oferim servei de psicologia i d’assessorament; organitzem xerrades i conferències, jornades d’informació, i distribuïm una revista de caire nacional.