Desprès d’analitzar la senda de creixement que ha seguit l’arxipèlag al llarg de la primera dècada del segle XXI i d’explorar què hi ha al seu darrera –quina capacitat, estructura, funcionament i, sobretot quins rèdits deixa en termes de benestar– l’IES anuncia un aplec de reptes per a la segona dècada d’aquest segle.

En la presentació de l’IES, el director del Centre de Recerca Econòmica (UIB- “SA NOSTRA”), Antoni Riera, exposa el per què de  la transformació i incideix en què aquesta acció necessita d’un coneixement ampli de l’estat de les coses per saber exactament on actuar i com actuar. “Només a partir d’un diagnòstic rigorós és pot traçar el full de ruta de la transformació i assolir l’objectiu de restablir la competitivitat, la cohesió social i, en definitiva, la prosperitat de les Balears, avui més en joc que mai”.

L'esforç d'acumulació no ha revertit en creixement

Segons Riera “les Balears han fet al llarg de la darrera dècada un gran esforç per ampliar la base productiva, tant en termes de capital -públic i privat- com de treball. No obstant això, aquest gran esforç d’acumulació no ha revertit totalment en creixement”.

La raó cal cercar-la en el patró d’aprofitament, perquè “les Balears no han estat capaces d’ajustar el funcionament del sistema regional i traduir el  procés de capitalització en creixement. La prova és que la tendència descendent de la productivitat dels principals factors de producció, el treball i el capital, s’ha reduït de manera continuada i progressiva durant el darrer decenni” afirma Riera.

 Transformació VS deficiències i ineficiències

Les deficiències de funcionament del sistema regional s’observen més enllà de l’esfera econòmica. Riera, catedràtic d’economia aplicada de la UIB, n’enumera entre d’altres: “la ineficiència energètica, el consum d’energia ha crescut part damunt del PIB; i la ineficiència educativa, els recursos per alumne han augmentat, contràriament als resultats acadèmics i al posicionament de l’arxipèlag en termes de capital humà”.

La ineficiència del sistema regional explica les dificultats que ha tengut l’arxipèlag per sostenir els nivells de benestar del passat. De fet, les Balears han acumulat al llarg del decenni una pèrdua del PIB per càpita del 14,6%.  És com si cada any haguessin erosionat el seu PIB per càpita un 1,6%. Més enllà d’aquest descens, la cohesió social s’ha erosionat com ho prova l’augment de la desigualtat en renda i l’ampliació de la desigualtat laboral, salarial i de formació. “Tot plegat ha accentuat la vulnerabilitat de determinats col·lectius, especialment joves i treballadors poc qualificats, com indica l’augment de la població que es troba sota el llindar de la pobresa” conclou Riera.

10 Reptes per al 2020

Els nombrosos desequilibris heretats de la primera dècada dificulten el creixement regional i obliguen a les administracions, les empreses i els ciutadans a prendre decisions difícils. Cal encetar un procés de correcció orientat a agilitzar el comptador del creixement i sanejar aquests desequilibris: l’atur, l’endeutament privat o el dèficit públic.

“El creixement –recorda Riera– s’ha de traduir en benestar i més encara, en benestar durador”. Per això, les Illes hauran de créixer d’una altra manera i desplegar els mecanismes que permeten aprofitar millor tot allò que han acumulat. Aquesta és  la clau de la transformació: passar de l’acumulació a l’aprofitament, per garantir el progrés econòmic i social de les Balears.

El teló de fons està definit i els reptes també:

1. GLOBALITZACIO Assumir les noves regles del joc proposades per la GLOBALITZACIÓ i la INTEGRACIÓ EUROPEA

2. CREIXEMENT  Reconstruir, de forma urgent, l’estabilitat macroeconòmic condició necessària  pel CREIXEMENT REGIONAL

3. ESPECIALITZACIÓ   S’han de cercar de noves palanques de valor per aprofundir en l’ESPECIALITZACIÓ TURÍSTICA

4. PRODUCTIVITAT Aprofitar els recursos –terra, treball, capital, tecnologia...– disponibles per assegurar la competitivitat, a través de l’impuls de la PRODUCTIVITAT

5. QUALITAT DE VIDA Millorar les infraestructures i l’accés als serveis públics, en una aposta per la QUALITAT DE VIDA

6. INNOVACIÓ  Perseguir la rendibilitat social que deriva de traspassar la frontera tecnològica a través del foment de LA INNOVACIÓ I EL PROGRÉS TÈCNIC

7. POBLACIÓ  Encaixar el trencaclosques entre medi ambient, població i creixement per assegurar la SOSTENIBILITAT

8. ESTAT DE BENESTAR  Revisar des de l’estabilitat, l’equitat i l’eficiència l’arquitectura de l’ESTAT DE BENESTAR

9. EMPRESES  Situar les empreses a l’avantguarda del procés de transformació

10. VISIÓ DE FUTUR Cal ampliar la visió, qüestionar els patrons vigents i provocar una MIRADA ENDAVANT que permeti  definir un nou full de ruta i obrir dimensions que fins ara s’han mantingut ocultes o senzillament s’han ignorat.