La mostra ha estat comissariada per Lluis Llobet Tur, nebot de l’artista.

L’obra pictòrica de Mariano Tur de Montis es localitza al Museu de Palermo, i a col·leccions privades de Bons Aires, Nova York, Mèxic, París, Londres, Madrid, Milà, Barcelona, Saragossa, Palma i Eivissa. Mariano Tur de Montis va exposa en diverses ocasions a Palma, Barcelona, Madrid, Maó i a Eivissa.

Tur de Montis, un místic de l’art i de la bellesa

Mariano Tur de Montis (Eivissa, 1904-1994), fill d’una família aristocràtica i pintor autodidacte per naturalesa, va retratar amb gran elegància i exquisidesa els personatges més representatius de l’Eivissa de 1924 a 1960.  

Col·leccionista d’art i esteta, a més de pintor, és considerat un representant il·lustrat de l’Eivissa preturística, a més d’un místic de l’art i de la bellesa. Un intel·lectual que va intuir el paper que l’estètica pura havia d’exercir, com a cultura i forma d’ètica, en els anys posteriors.

La pintura, la millor forma d’expressió

Rere la seva infància a Dalt Vila, de ben jove es trasllada a Barcelona on compagina els estudis de Dret amb esporàdiques classes de pintura a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, que va ampliar a Roma, Florència i París.

Captivat per la pintura, especialment la figurativa –Velázquez, Goya- i els impressionistes francesos –Renoir, Van Gogh i Monet- no va trigar a descobrir que la pintura seria la seva millor forma d’expressió. Va ser a partir de la dècada de 1930 quan es va relacionar amb un grup de magnífics pintors que, atrets per la llum i el caràcter d’Eivissa, resideixen a l’illa: Bruno Beran, Josef Sperber, Rigoberto Soler, Amadeo Roca o Laureano Barrau.

A partir de 1940 la seva residència es converteix en lloc de trobada de personalitats que visiten Eivissa. Soraya, Callas, Camilo José Cela, Lilo Bon Kramer, Gerardo Diego o Maximiliano Shell.

Al voltant dels anys setanta la seva personalitat singular passa per una etapa que viu amb frenesí. En aquell moment romp amb els anteriors motlles, fins i tot amb la vestimenta, que passa a ser al més pur estil “hippy”. Després d’aquest període de poca producció artística, recupera de nou la calma per pintar, a les acaballes de la seva vida, flors amb gran força i color.

Amant de la música, especialment de l’òpera, Tur de Montis la utilitzava com a refugi en els moments de tristesa. En paraules de Lluís Llobet, “la pintura, la música i la recerca de la bellesa composen la seva vida”

Després de la seva mort l’any 1994, l’Ajuntament d’Eivissa li va dedicar un carrer a Dalt Vila, un carrer tranquil que, mirant a ponent, s’omple de llum en arribar la posta de sol.

EL RETRAT COM A GÈNERE

A finals del segle XVIII a Europa, l’auge del retrat relegà a un segon pla la temàtica del paisatge i la pintura d’història. I fou a principis del segle XIX quan el retrat assoleix a Espanya el màxim reconeixement com a expressió del gust d’una societat i és acceptat com a gènere artístic des de l’àmbit acadèmic.

Paral·lelament a la irrupció d’aquest nou gènere, la idea de quadre passà de ser considerat com un màgic fragment de la naturalesa, a ser un producte fruit de la sensibilitat personal de l’artista. Aquest canvi, unit a l’aparició de la burgesia, que va voler posseir tot allò que abans era privilegi de l’aristocràcia, són la resposta a l’auge del retrat durant aquesta etapa.

Tots els models de Tur de Montis són persones amb gustos selectes, refinades i cultes, de les quals es va esforçar per destacar l’elegància, noblesa i senzillesa. Paral·lelament al retrat distingit i selecte, Tur de Montis va pintar pageses i dones d’enorme bellesa, vestides amb mocadors i indumentària autòctona, amb una tècnica que evolucionà cap a l’impressionisme.