A través de documents i peces del fons Albéniz del Museo de Barcelona, entre els quals destaca el piano Rönish que va utilitzar el compositor durant els darrers anys de la seva vida, la mostra permet aproximar el públic a l’Albéniz més universal i, alhora, més íntim.

 Romanticisme musical del segle XIX

La seva obra, arrelada al romanticisme musical del segle XIX, va anticipar els nous estils del segle XX. Albéniz va traçar un pont entre les tradicions del sud i del nord d’Europa, que va servir d’orientació a diverses generacions de compositors. El seu atreviment, juntament amb un esperit intuïtiu i pràctic, el convertí en una icona de la música.

L’exposició s’estructura en 8 àmbits que destaquen els aspectes més importants de la vida d’Albéniz, explicats pel mateix músic o pels seus contemporanis.

Aquesta mostra, organitzada per l’Auditori de Barcelona i la Sociedad  Estatal de Conmemoraciones Culturales (SECC), ha itinerat a Terrasa i Lleida

Isaac Albéniz, un projector internacional de la música espanyola

Isaac Albéniz (Camprodon, 1860-Cambo-les-Bains, 1909), gran compositor i intèrpret de piano, també va escriure temes per a sarsuela, sis òperes i més de dues dotzenes de cançons, així com diverses composicions orquestrals i de cambra.

Els motius d’inspiració andalusa i la projecció de la música espanyola ocupen una part important de la seva producció com a compositor.

Isaac Albéniz va morir als 49 anys. La cerimònia del seu enterrament a Barcelona va ser un cant a l’extraordinària popularitat de l’artista. Des del cim del refinament artístic més exigent, Albéniz no va perdre mai el contacte amb les seves arrels i la música popular.