La mostra es desenvolupa a partir d'un fil històric de més de 4.000 anys i conjuga, a part de les matemàtiques i la història, l'art, el joc i la tecnologia.

Matemàtiques i la història del pensament

Els xinesos ja coneixien els quadrats màgics fa més de 4.000 anys. La mateixa època en què els babilonis ja sabien que la diagonal d’un quadrat podia obtenir-se multiplicant el seu costat per l’arrel quadrada de dos.

Però sens dubte, un dels més famosos reptes de la geometria de tots els temps fou la quadratura del cercle. Com es podia construir un quadrat de la mateixa àrea que un cercle donat utilitzant només regla i compàs? El mateix Ramon Llull hi feu les seves incursions. Varen haver de passar gairebé 25 segles fins que Lindemann (1882) demostrà que tal construcció era impossible.

El famosíssim teorema de Pitàgores ens parla dels quadrats que es poden agermanar a l’entorn dels triangles rectangles (amb el quadrat de tres i el quadrat de quatre es pot fer el quadrat de cinc). La quadrícula de Descartes que generen els seus eixos, els eixos cartesians, aconseguiren fa prop de 400 anys agermanar l’àlgebra i la geometria. 

Matemàtiques i joc

El quadrat també ha estat una de les figures predilectes a l’hora de congriar jocs. El tres en línia és segurament un dels més antics documentat ja a Egipte devers el 1300 aC. Si els dos jugadors no cometen errors, la partida acaba sempre en taules. 

Els escacs figuren en el món dels quadrats amb lluentor pròpia. La llegenda de la seva creació ja és meravellosa. Diuen que el rei que va rebre el regal de la seva invenció volgué premiar el seu inventor, Euler, i que aquest li va demanar un gra de blat per la primera casella, dos per la segona, quatre per la tercera, vuit per la quarta, etc. Davant la sorpresa del monarca, la recompensa només es podia fer efectiva si es sembrava la seva terra sencera unes set vegades. 

Els sis quadrats d’un dau (l’hexaedre regular) són una referència obligada en infinitat de jocs i, en particular, el dau de Rubik ha venut més de 400 milions de còpies des de la seva creació.

Matemàtiques i Art

Però segurament, la versatilitat d’una figura tan senzilla com el quadrat troba la seva màxima expressió en el món de l’art. 

L’home de Vitruvi que construeix un quadrat a partir de la seva alçària i de la seva braça n’és un exemple renaixentista de la mà de Leonardo da Vinci. En ell apareix també la proporció àuria a partir del radi que circumscriu la persona amb braços i cames estirades i amb centre al seu llombrígol. L’espiral àuria, generada a partir dels quadrats de Fibonacci (1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21...) ha estat font d’inspiració artística des de l’Edat Antiga i vigent encara en els nostres dies.

La rajola de cartabó, tan pròpia des de l’edat mitjana dels països de cultura catalana, ofereix una riquesa de combinacions gairebé infinita a partir d’un quadrat simplement dividida per la seva diagonal. I d’art urbanístic es pot qualificar l’eixample de Barcelona ideat per l’enginyer Ildefons Cerdà l’any 1860.

Però un dels més sorprenents artistes, capaços de esquivar la rigidesa dels quadrats fou Mauritius Cornelius Escher. Els quadrats es transformen en mans de l’holandès en aucells, dragons, peixos, cavalls, papallones, etc.

Visites guiades

L'exposició romandrà oberta per a visites guiades de centres d'Educació Infantil, Primària i
Secundària Obligatòria, durant els dies lectius (no festius a Palma):

•   Del 19 al 22 de desembre de 2011
•   Del 9 de gener a l'11 de febrer de 2012

La visita guiada a l'exposició per a centres escolars consta de tres mòduls:

• Projecció/conferència
• Espai expositiu
• Sala per a l'experimentació

Cada mòdul té una durada màxima de 25 minuts. Per tant, la durada total de la visita és de una hora i un quart.
Els grups tendran un màxim de 25 alumnes. Es podran guiar fins a 2 grups simultàniament.

Sol·licituds de visites al correu electrònic: info@centmat.xeix.org