Amb una coherència temàtica i amb abundància de paisatges en moltes ocasions avui transformats per la mà de l’home, aquesta exposició mostra al públic una selecció d’obres del fons pictòric que, d’ençà de la dècada dels setanta, ha anat conformant la col·lecció “SA NOSTRA”.

L’interès històric i documental del conjunt respon a l’objectiu de l’entitat de difusió del patrimoni pictòric entre el gran públic.

Des del classicisme fins a l’eclecticisme

La pintura de les Illes Balears de la segona meitiat de segle XIX es caracteritzà per la convivència d’escoles i tendències entre les quals trobam el classicisme, el romanticisme o el naturalisme que, amb el canvi de segle, evolucionaren cap al realisme i l’eclecticisme.

La mostra s’inicia amb les peces Vista al port de Palma, ca. 1849, del pintor mallorquí Joan Mestre i Bosch o Port a Maó, 1866, del menorquí Joan Font i Vidal.

El naturalisme pictòric de Joan O’Neille o el realisme de Joan Bauçà

El naturalisme pictòric es manifestà a les Illes Balears a través del paisatge. Un dels representants d’aquest moviment, amb gran influència en generacions posteriors va ser Joan O’Neille Rosiñol (Palma 1828-1907). La mostra ofereix dues obres de gran qualitat representatives del seu estil.

El paisatge i el costumisme foren les temàtiques més tractades pels pintors realistes de les Illes. Un dels artistes més destacats és Joan Bauçà i Mas (Palma 1844-1915), un excel·lent pintor en retrats i en escenes costumistes (Pescador amb barretina, ca. 1880). 

Els pintors, ambaixadors de les Illes a l'exterior

Abans de l’arribada del turisme, els artistes, a través de la seva obra pictòrica, foren uns excel·lents embaixadors de les Illes a l’exterior. Pintors catalans de la talla de Sebastià Junyer i Vidal, Santiago Rusiñol, Eliseu Meifren Roig o Joaquin Mir, mostraren els paisatges i plasmaren una naturalesa en tot el seu esplendor, farcida de contrasts, detalls i color.

Podem veure racons de la Serra de Tramuntana a Mallorca amb Costa de Deià, Llucalcari, ca. 1920, de Sebastià Junyer, fragments de la costa amb Marina, ca. 1908 d’Eliseu Maifrien o Reflexes, ca. 1904, de Joaquin Mir són bona mostra d’aquest fet.

Un dels pintors que rebé molta influència exterior fou Antoni Gelabert Massot (Palma 1877-Deià 1932), qui des de posicions simbolistes i sintetistes va desenvolupar un estil profundament personal de gran originalitat i extraordinària expressivitat. El quadre Dona asseguda, ca. 1906-1907, és una obra atrevida, suggeridora d’una velada sensualitat i no exempta de misteri, que en aquella època degué cridar l’atenció de molta gent.

El realisme i l’eclecticisme a Eivissa

La cronologia de la mostra conclou amb les obres de dos eivissencs, Mercat d’Eivissa, ca. 1913, del català afincat a Eivissa Laureà Barrau Buñol (Barcelona 1863-Santa Eulària des Riu, 1957) i Camí de missa, ca. 1943, de Narcís Puget Viñas (Eivissa 1874-1960), qui, amb una tècnica propera a l’impressionisme, reflecteix els costums, el folklore i el paisatge d’Eivissa

L’obra Port d’Eivissa, 1933, de Josep Tarrés i Palau (Eivissa 1892-1945), recupera la temàtica centrada a la ciutat d’Eivissa, encara que en la seva producció artística també podem trobar el paisatge rural i el retrat, sempre des d’un caire folklòric.